lunes, 21 de abril de 2014

Descansa en pau, company

Gabriel García Márquez ha mort recentment, un 17 d'abril de 2014 als 87 anys d'edat a Mèxic Districte Federal, capital de l'estat mexicà. Després de la seua mort perdem l'embolcall de Gabriel García Márquez, però no el seu llegat literari que segueix amb nosaltres "ad eternum".


Gabriel García Márquez arribava al món - com ell mateix relatava en les seues pròpies memòries - "el diumenge 6 de març de 1927 a les nou del matí." De família conservadora i educat entre jesuïtes, va resultar ser "l'ovella roja" de la família, mai millor dit, a causa de la seua proximitat amb el moviment comunista.

El modest García Márquez més tard va saltar al olimpo del famoseo literari després d'escriure -la que personalment considere la seua millor obra- "Cent anys de solitud", a la qual precisament vaig ser obligat a llegir en l'escola i de la qual no em penedisc per res d'haver complit amb l'obligació de llegir-la. cal destacar que aqueixa proesa de les lletres va aconseguir els 30 milions de còpies venudes i va ser traduïda a un total de 35 idiomes. El món necessita de traductors/as, doncs gràcies a aquests les doctrines polítiques revolucionàries i les grans obres literàries poden arribar fins al qual parla la llengua més inusitada. I el món necessita de gent com Gabriel García Márquez, que podia ser la passió de les nits de qualsevol lector/a -no sexualment parlant- però si donant plaure d'una altra forma, llegint el que ell plasmava en el paper.

Molt discutida ha sigut la seua amistat amb Fidel Castro i el seu amor per la gloriosa revolució cubana. Per açò ha sigut criticat pels escriptors que corresponien als interessos de la burgesia, però els/as millors/as homes i dones de les lletres i les arts són revolucionaris/as. Ell mai va admetre ser part de la doctrina comunista, però sí va afirmar el següent <vull que el món siga socialista i crec que d'ací a uns anys ho serà>. Un altre intel·lectual més que abraça el socialisme malgrat -repetisc- les dures crítiques a les quals va ser sotmès.

Audaç crític de l'imperialisme nord-americà, va ser etiquetat com a subversiu i castrista pels EE.UU, arribant aquests a negar-li moltes vegades un mer visat. No obstant açò, després que l'antic president dels EE.UU Clinton fóra triat president, est li va retirar la prohibició de viatjar al país al·legant que la seua obra "Cent anys de solitud" era perfecta.

Se'ns va doncs un gran home. Que la terra et siga lleu, Gabriel.

viernes, 18 de abril de 2014

Descansa en paz, compañero

Gabriel García Márquez ha muerto recientemente, un 17 de abril de 2014 a los 87 años de edad en México Distrito Federal, capital del estado mexicano. Tras su muerte perdemos el envoltorio de Gabriel García Márquez, pero no su legado literario que sigue con nosotros/a "ad eternum".


Gabriel García Márquez llegaba al mundo - como él mismo relataba en sus propias memorias -  "el domingo 6 de marzo de 1927 a las nueve de la mañana." De familia conservadora y educado entre jesuitas, resultó ser "la oveja roja" de la familia, nunca mejor dicho, debido a su cercanía con el movimiento comunista.

El modesto García Márquez más tarde saltó al olimpo del famoseo literario tras escribir -la que personalmente considero su mejor obra- "Cien años de soledad", a la que precisamente fui obligado a leer en la escuela y de la que no me arrepiento para nada de haber cumplido con la obligación de leerla. Cabe destacar que esa proeza de las letras alcanzó los 30 millones de copias vendidas y fue traducida a un total de 35 idiomas. El mundo necesita de traductores/as, pues gracias a estos las doctrinas políticas revolucionarias y las grandes obras literarias pueden llegar hasta el que habla la lengua más inusitada. Y el mundo necesita de gente como Gabriel García Márquez, que podía ser la pasión de las noches de cualquier lector/a -no sexualmente hablando- pero si dando placer de otra forma, leyendo lo que él plasmaba en el papel.

Muy discutida ha sido su amistad con Fidel Castro y su amor por la gloriosa revolución cubana. Por ello ha sido criticado por los escritores que correspondían a los intereses de la burguesía, pero los/as mejores/as hombres y mujeres de las letras y las artes son revolucionarios/as. Él nunca admitió ser parte de la doctrina comunista, pero sí afirmó lo siguiente <<quiero que el mundo sea socialista y creo que tarde o temprano lo será>>. Otro intelectual más que abraza el socialismo pese a -repito- las duras críticas a las que fue sometido.

Audaz crítico del imperialismo estadounidense, fue etiquetado como subversivo y castrista por los EE.UU, llegando estos a negarle muchas veces un mero visado. No obstante, después de que el antiguo presidente de los EE.UU Clinton fuera elegido presidente, este le retiró la prohibición de viajar al país alegando que su obra "Cien años de soledad" era perfecta.

Se nos va pues un gran hombre. Que la tierra te sea leve, Gabriel.

sábado, 12 de abril de 2014

Jo un esclau? Però si sóc lliure!

-Company, el capital no fa més que esclavitzar-te.

-M'esclavitza? Però si sóc un ciutadà d'un estat lliure i democràtic, amb plens drets!

-Eres de debò lliure? Per a viure com et semble? En definitiva. Llibertat de qui i para què?

-Clar que sí. Tinc el dret a votar als meus representants cada quatre anys, a triar on deixe els meus estalvis, què comprar, tinc la meua propietat... què més vull?

-Tu no eres més que un explotat més del propietari de l'empresa on treballes.

-Però ... açò no determina la meua vida!

-Les condicions de la teua vida, fins i tot el que tu menges i beus, a on vas, amb qui et relaciones... tot açò depèn del teu salari, de vendre el teu treball.

-Vendre el meu treball, dius! Què va! Jo únicament cobre dignament pel meu treball i tinc total llibertat gràcies a açò!

-No eres lliure. Depens de vendre la teua força de treball mentre el teu cap sense fer gens es porta la plusvàlua obtinguda per la teua força de treball i la torna a reinvertir-se per a fer-se més ric mentre tu segueixes explotat. I quan vulgues deixar de ser un assalariat més moriràs d'inanició, ja que ... prova a anar a qualsevol lloc sense diners! i com obtenir aqueixos diners? No tens més opció que explotar la teua força de treball. Açò és llibertat?

-Llavors ... únicament jo sóc un esclau? Ai, Déu meu!

-No eres l'únic. La totalitat de la classe treballadora en l'estructura econòmica del capitalisme depèn de la classe capitalista. No sou més que esclaus assalariats. En què es converteix la teua llibertat, aqueixa de la qual em parlaves? Pots fer amb ella més del que et permeten els teus salaris resultat de la teua explotació?

-Però ... vivim en una democràcia en la qual tenim certs drets en lleis supremes, com la constitució. Aqueixes lleis regulen els nostres drets i les nostres llibertats. Val que econòmicament açò no siga el paradís, però ... hi ha llibertat!

-La llibertat en paper mullat imprès com a llibres de lleis i en les constitucions, no et proporciona benestar algun. Una llibertat així significa tan sols que tens el dret de
fer una cosa determinada però que estigues obligat a tenir aqueix dret no diu gens. Per a ser capaç de fer alguna cosa, has de tenir l'oportunitat, l'ocasió, els mitjans per a açò. Pots tenir dret a un habitatge digne, però si para açò una identitat bancària primer et sagna i després et desnona, on queda la llei? Pots tenir dret a menjar tots els dies, però i si para açò treballes dotze hores al dia, al cap d'un temps et tiren i no tens els mitjans per a menjar, on queda la llei?

-I on queda la llibertat si el paper està mullat?

-Llibertat significa en veritat el fet de poder satisfer les teues necessitats i desitjos. Si la teua llibertat no et proporciona aqueixa oportunitat, llavors no és llibertat, o almenys aparenta ser-ho. La llibertat real és igualtat d'oportunitats i benestar, tenir les necessitats bàsiques cobertes sense morir asfixiat.

-Llavors ... sóc un esclau? i on estan les meues cadenes?

-El capitalisme et roba convertint-te en un esclau assalariat. La llei de l'estat sosté i protegeix aqueix robatori disfressant-ho amb drets que no poden ser garantits. El govern t'enganya fent-te creure que eres independent i lliure amb tots aqueixos drets. I les estructures de l'estat (policia, exèrcit, etc) evitaran que, si t'adones, intentes fer el mínim per destruir-ho.

-I com és que no ho he vist abans?

-Des de la més tendra infància eres bombardejat per falses promeses i educat en una doble moral. Et diuen, "sé honrat, generós", mentre els poders econòmics et roben i estafen tota la vida. Et diuen "respecta l'autoritat" mentre l'autoritat aixafa la teua llibertat exercint el seu domini com a classe i protegint els poders econòmics. Et diuen coses de moral bàsica com "no mataràs" mentre ells maten a les majories dia després de dia i fins i tot financen guerres cruels entre pobles per a mantenir els seus privilegis.

-Llavors, sóc un esclau somrient?

-O potser tens síndrome d'Estocolm, mestresses a qui et destrossa la vida i et lleva la teua llibertat. Eres un ésser humà i com a ésser humà hauries de nàixer lliure. Per tant et lleven la teua essència humana.

jueves, 10 de abril de 2014

¿Yo un esclavo? ¡Pero si soy libre!

-Compañero, el capital no hace más que esclavizarte.

-¿Me esclaviza? ¡Pero si soy un ciudadano de un estado libre y democrático, con plenos derechos!

 -¿Eres de verdad libre? ¿Para vivir como te parezca? En definitiva. ¿Libertad de quién y para qué?

-Claro que sí. Tengo el derecho a votar a mis representantes cada cuatro años, a elegir dónde dejo mis ahorros, qué comprar, tengo mi propiedad... ¿qué más quiero?

 -Tú no eres más que un explotado más del propietario de la empresa donde trabajas.

-Pero ... ¡eso no determina mi vida!

-Las condiciones de tu vida, incluso lo que tú comes y bebes, a dónde vas, con quién te relacionas... todo ello depende de tu salario, de vender tu trabajo.

-¡Vender mi trabajo, dices! ¡Qué va! ¡Yo únicamente cobro dignamente por mi trabajo y tengo total libertad gracias a ello!

 -No eres libre. Dependes de vender tu fuerza de trabajo mientras tu jefe sin hacer nada se lleva la plusvalía obtenida por tu fuerza de trabajo y la vuelve a reinvertir para hacerse más rico mientras tú sigues explotado. Y cuando quieras dejar de ser un asalariado más morirás de inanición, puesto que ... ¡prueba a ir a cualquier sitio sin dinero! ¿y cómo obtener ese dinero? No tienes más opción que explotar tu fuerza de trabajo. ¿Eso es libertad?

-Entonces ... ¿únicamente yo soy un esclavo? ¡Ay, Dios mío!

-No eres el único. La totalidad de la clase trabajadora en la estructura económica del capitalismo depende de la clase capitalista. No sois más que esclavos asalariados.  ¿En qué se convierte tu libertad, esa de la que me hablabas? ¿Puedes hacer con ella más de lo que te permiten tus salarios resultado de tu explotación?

-Pero ... vivimos en una democracia en la que tenemos ciertos derechos en leyes supremas, como la constitución. Esas leyes regulan nuestros derechos y nuestras libertades. Vale que económicamente esto no sea el paraíso, pero ... ¡hay libertad!

-La libertad en papel mojado impreso como libros de leyes y en las constituciones, no te proporciona bienestar alguno. Una libertad así significa tan sólo que tienes el derecho de
hacer una cosa determinada pero de que estés obligado a tener ese derecho no dice nada. Para ser capaz de hacer algo, tienes que tener la oportunidad, la ocasión, los medios para ello. Puedes tener derecho a una vivienda digna, pero ¿si para ello una identidad bancaria primero te sangra y luego te desahucia, dónde queda la ley? Puedes tener derecho a comer todos los días, pero ¿y si para ello trabajas doce horas al día, al cabo de un tiempo te echan y no tienes los medios para comer, dónde queda la ley?

-¿Y dónde queda la libertad si el papel está mojado?

-Libertad significa en verdad el hecho de poder satisfacer tus necesidades y  deseos. Si tu libertad no te proporciona esa oportunidad, entonces no es libertad, o al menos aparenta serlo. La libertad real es igualdad de oportunidades y bienestar, tener las necesidades básicas cubiertas sin morir asfixiado.

-Entonces ... ¿soy un esclavo? ¿y dónde están mis grilletes?

-El capitalismo te roba convirtiéndote en un esclavo asalariado. La ley del estado sostiene y protege ese robo disfrazándolo con derechos que no pueden ser garantizados. El gobierno te engaña haciéndote creer que eres independiente y libre con todos esos derechos. Y las estructuras del estado (policía, ejército, etc) evitarán que, si te des cuenta, intentes hacer lo mínimo por destruírlo.

-¿Y cómo es que no lo he visto antes?

-Desde la más tierna infancia eres bombardeado por falsas promesas y educado en una doble moral. Te dicen, "sé honrado, generoso", mientras los poderes económicos te roban y timan toda la vida. Te dicen "respeta la autoridad" mientras la autoridad aplasta tu libertad ejerciendo su dominio como clase y protegiendo los poderes económicos. Te dicen cosas de moral básica como "no matarás" mientras ellos matan a las mayorías día tras día e incluso financian guerras crueles entre pueblos para mantener sus privilegios.

-Entonces, ¿soy un esclavo sonriente?

-O quizá tienes síndrome de Estocolmo, amas a quien te destroza la vida y te quita tu libertad. Eres un ser humano y como ser humano deberías nacer libre. Por lo tanto te quitan tu esencia humana.