-Company, el capital no fa més que esclavitzar-te.
-M'esclavitza? Però si sóc un ciutadà d'un estat lliure i democràtic, amb plens drets!
-Eres de debò lliure? Per a viure com et semble? En definitiva. Llibertat de qui i para què?
-Clar que sí. Tinc el dret a votar als meus representants cada quatre anys, a triar on deixe els meus estalvis, què comprar, tinc la meua propietat... què més vull?
-Tu no eres més que un explotat més del propietari de l'empresa on treballes.
-Però ... açò no determina la meua vida!
-Les condicions de la teua vida, fins i tot el que tu menges i beus, a on vas, amb qui et relaciones... tot açò depèn del teu salari, de vendre el teu treball.
-Vendre el meu treball, dius! Què va! Jo únicament cobre dignament pel meu treball i tinc total llibertat gràcies a açò!
-No eres lliure. Depens de vendre la teua força de treball mentre el teu cap sense fer gens es porta la plusvàlua obtinguda per la teua força de treball i la torna a reinvertir-se per a fer-se més ric mentre tu segueixes explotat. I quan vulgues deixar de ser un assalariat més moriràs d'inanició, ja que ... prova a anar a qualsevol lloc sense diners! i com obtenir aqueixos diners? No tens més opció que explotar la teua força de treball. Açò és llibertat?
-Llavors ... únicament jo sóc un esclau? Ai, Déu meu!
-No eres l'únic. La totalitat de la classe treballadora en l'estructura econòmica del capitalisme depèn de la classe capitalista. No sou més que esclaus assalariats. En què es converteix la teua llibertat, aqueixa de la qual em parlaves? Pots fer amb ella més del que et permeten els teus salaris resultat de la teua explotació?
-Però ... vivim en una democràcia en la qual tenim certs drets en lleis supremes, com la constitució. Aqueixes lleis regulen els nostres drets i les nostres llibertats. Val que econòmicament açò no siga el paradís, però ... hi ha llibertat!
-La llibertat en paper mullat imprès com a llibres de lleis i en les constitucions, no et proporciona benestar algun. Una llibertat així significa tan sols que tens el dret de
fer una cosa determinada però que estigues obligat a tenir aqueix dret no diu gens. Per a ser capaç de fer alguna cosa, has de tenir l'oportunitat, l'ocasió, els mitjans per a açò. Pots tenir dret a un habitatge digne, però si para açò una identitat bancària primer et sagna i després et desnona, on queda la llei? Pots tenir dret a menjar tots els dies, però i si para açò treballes dotze hores al dia, al cap d'un temps et tiren i no tens els mitjans per a menjar, on queda la llei?
-I on queda la llibertat si el paper està mullat?
-Llibertat significa en veritat el fet de poder satisfer les teues necessitats i desitjos. Si la teua llibertat no et proporciona aqueixa oportunitat, llavors no és llibertat, o almenys aparenta ser-ho. La llibertat real és igualtat d'oportunitats i benestar, tenir les necessitats bàsiques cobertes sense morir asfixiat.
-Llavors ... sóc un esclau? i on estan les meues cadenes?
-El capitalisme et roba convertint-te en un esclau assalariat. La llei de l'estat sosté i protegeix aqueix robatori disfressant-ho amb drets que no poden ser garantits. El govern t'enganya fent-te creure que eres independent i lliure amb tots aqueixos drets. I les estructures de l'estat (policia, exèrcit, etc) evitaran que, si t'adones, intentes fer el mínim per destruir-ho.
-I com és que no ho he vist abans?
-Des de la més tendra infància eres bombardejat per falses promeses i educat en una doble moral. Et diuen, "sé honrat, generós", mentre els poders econòmics et roben i estafen tota la vida. Et diuen "respecta l'autoritat" mentre l'autoritat aixafa la teua llibertat exercint el seu domini com a classe i protegint els poders econòmics. Et diuen coses de moral bàsica com "no mataràs" mentre ells maten a les majories dia després de dia i fins i tot financen guerres cruels entre pobles per a mantenir els seus privilegis.
-Llavors, sóc un esclau somrient?
-O potser tens síndrome d'Estocolm, mestresses a qui et destrossa la vida i et lleva la teua llibertat. Eres un ésser humà i com a ésser humà hauries de nàixer lliure. Per tant et lleven la teua essència humana.
-M'esclavitza? Però si sóc un ciutadà d'un estat lliure i democràtic, amb plens drets!
-Eres de debò lliure? Per a viure com et semble? En definitiva. Llibertat de qui i para què?
-Clar que sí. Tinc el dret a votar als meus representants cada quatre anys, a triar on deixe els meus estalvis, què comprar, tinc la meua propietat... què més vull?
-Tu no eres més que un explotat més del propietari de l'empresa on treballes.
-Però ... açò no determina la meua vida!
-Les condicions de la teua vida, fins i tot el que tu menges i beus, a on vas, amb qui et relaciones... tot açò depèn del teu salari, de vendre el teu treball.
-Vendre el meu treball, dius! Què va! Jo únicament cobre dignament pel meu treball i tinc total llibertat gràcies a açò!
-No eres lliure. Depens de vendre la teua força de treball mentre el teu cap sense fer gens es porta la plusvàlua obtinguda per la teua força de treball i la torna a reinvertir-se per a fer-se més ric mentre tu segueixes explotat. I quan vulgues deixar de ser un assalariat més moriràs d'inanició, ja que ... prova a anar a qualsevol lloc sense diners! i com obtenir aqueixos diners? No tens més opció que explotar la teua força de treball. Açò és llibertat?
-Llavors ... únicament jo sóc un esclau? Ai, Déu meu!
-No eres l'únic. La totalitat de la classe treballadora en l'estructura econòmica del capitalisme depèn de la classe capitalista. No sou més que esclaus assalariats. En què es converteix la teua llibertat, aqueixa de la qual em parlaves? Pots fer amb ella més del que et permeten els teus salaris resultat de la teua explotació?
-Però ... vivim en una democràcia en la qual tenim certs drets en lleis supremes, com la constitució. Aqueixes lleis regulen els nostres drets i les nostres llibertats. Val que econòmicament açò no siga el paradís, però ... hi ha llibertat!
-La llibertat en paper mullat imprès com a llibres de lleis i en les constitucions, no et proporciona benestar algun. Una llibertat així significa tan sols que tens el dret de
fer una cosa determinada però que estigues obligat a tenir aqueix dret no diu gens. Per a ser capaç de fer alguna cosa, has de tenir l'oportunitat, l'ocasió, els mitjans per a açò. Pots tenir dret a un habitatge digne, però si para açò una identitat bancària primer et sagna i després et desnona, on queda la llei? Pots tenir dret a menjar tots els dies, però i si para açò treballes dotze hores al dia, al cap d'un temps et tiren i no tens els mitjans per a menjar, on queda la llei?
-I on queda la llibertat si el paper està mullat?
-Llibertat significa en veritat el fet de poder satisfer les teues necessitats i desitjos. Si la teua llibertat no et proporciona aqueixa oportunitat, llavors no és llibertat, o almenys aparenta ser-ho. La llibertat real és igualtat d'oportunitats i benestar, tenir les necessitats bàsiques cobertes sense morir asfixiat.
-Llavors ... sóc un esclau? i on estan les meues cadenes?
-El capitalisme et roba convertint-te en un esclau assalariat. La llei de l'estat sosté i protegeix aqueix robatori disfressant-ho amb drets que no poden ser garantits. El govern t'enganya fent-te creure que eres independent i lliure amb tots aqueixos drets. I les estructures de l'estat (policia, exèrcit, etc) evitaran que, si t'adones, intentes fer el mínim per destruir-ho.
-I com és que no ho he vist abans?
-Des de la més tendra infància eres bombardejat per falses promeses i educat en una doble moral. Et diuen, "sé honrat, generós", mentre els poders econòmics et roben i estafen tota la vida. Et diuen "respecta l'autoritat" mentre l'autoritat aixafa la teua llibertat exercint el seu domini com a classe i protegint els poders econòmics. Et diuen coses de moral bàsica com "no mataràs" mentre ells maten a les majories dia després de dia i fins i tot financen guerres cruels entre pobles per a mantenir els seus privilegis.
-Llavors, sóc un esclau somrient?
-O potser tens síndrome d'Estocolm, mestresses a qui et destrossa la vida i et lleva la teua llibertat. Eres un ésser humà i com a ésser humà hauries de nàixer lliure. Per tant et lleven la teua essència humana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario